Cada cop més famílies empresàries recorren al pacte successori com a eina jurídica per garantir una transició ordenada entre generacions. Aquest instrument, tradicionalment lligat al dret civil foral, ha guanyat protagonisme en els darrers anys per la seva capacitat d'aportar estabilitat i previsió al relleu empresarial.
El pacte successori permet acordar, en vida del titular, com es distribuiran determinats béns o participacions de l'empresa familiar després de la mort. A diferència del testament, que es pot modificar fàcilment, aquest pacte té un caràcter més estable, cosa que ofereix seguretat tant als hereus com a la pròpia empresa. Gràcies a això, es redueixen els conflictes interns i es facilita la continuïtat del negoci sense interrupcions.
El seu ús resulta especialment rellevant en territoris com Catalunya, Galícia, Aragó o Navarra, on la normativa foral ho reconeix expressament. En aquestes comunitats, moltes companyies familiars han optat per formalitzar pactes successoris per definir la successió de les participacions socials, garantir la unitat del patrimoni empresarial i evitar disputes entre hereus.
Tot i això, la seva aplicació requereix cautela. El caràcter irrevocable del pacte pot suposar un risc si canvien les circumstàncies familiars o empresarials, ia més el tractament fiscal ha estat objecte de debat després de recents resolucions administratives. Per això, la redacció s'ha de fer amb una visió jurídica i patrimonial precisa, adaptada a la normativa vigent ia la realitat de cada empresa.
En un context on la continuïtat de les empreses familiars depèn tant de la planificació com de l'estabilitat legal, el pacte successori es consolida com una de les eines més eficaces per assegurar el futur generacional del negoci.